Aquest cap de setmana mos hem apropat a Bolonya a visitar coleguilles i ja que hi érem a fer algo de turisme, a nomes 3 hores en cotxe (i 18€ de peatge) era una visita obligada.
De camí però, abans d'arribar paradeta a Parma, típica ciutat italiana que esperes, carrers estrets empedregats, 0 cotxes 1000 bicis, tramvia, castells, jardins, molt coqueta tota ella, potser massa tranquil•la i tot pel meu gust.
Arribem a bolonia i ens obre les portes de casa seva el gabi (gran gabi), força curiós compartir casa amb 14 persones a la vegada, figues d'un altre paner, després de conèixer un seguit de personatges peculiars, ens descobreix la nit bolonyesa, que la definiríem com a diferent, la gent fa vida al carrer, res de discoteques i molt xerrar i xerrar, suposo que en això influeix una mica el caràcter de la ciutat, 350000 habitants dels quals 1/3 son estudiants itinerants.
la ciutat molt maca, res a veure amb Torí, antigament emmurallada, actualment només segueixen en peu les 6 entrades i escassos metres de muralla, força impressionants això si, ciutat medieval i plena de edificis curiosos per veure, com les dues torres (una inacabada perquè se'ls va torçar l'assuntu, els arquitectes italians en que pensen?), la catedral feta a mitges i un munt de mercats als carrers, músics i demés. el més curiós, són el que ells diuen els 7 "secrets", que de secrets tenen poc, son més aviat curiositat, tonteries o com vulgues, en 2 dies vam poder-ne veure 6, el Neptú empalmat, el cap del dimoni, la petita Venècia, les 7 esglésies en 1, les cantonades que ressonen i una oda a la marihuana, si algú sap algo del 7e que ho digui!
I poc més, en breu Bèlgica i Holanda esperen davant de l’avortament del viatge de Àustria i Eslovàquia (visca ryanair)
i en menys encara a esquiar!
bacci&abracci
